El vestit

En l’educació infantil és mol important aquest aspecte per la funció estètica, la de protecció i la ergonòmica.
La funció protectora de la roba:
La roba esta amb contacte amb la pell per això s’ha detenir molta atenció alhora de triar-la.
Ha de ser de fibres naturals perquè les artificials dificulten la transpiració, són absorbents, afavoreixen les irritacions i poden provocar al•lèrgies.
La finalitat principal de la roba és protegir la pell i conservar-ne la temperatura.
Després de cada bany cal posar-se roba neta i la roba de dormir ha de ser ampla i còmoda.
La funció ergonòmica de la roba:
La roba de l’infant ha de ser ampla i no li ha de comprimir el cos ni impedir la llibertat de moviments.
Recomanacions:
Ha de ser fàcil de posar i treure
En el cas dels nadons les botonadures han de ser substituïdes per cintes adhesives o llaços i pel que pels infants més grans, els xecs, els gafets o les vetes adherents són les tanques més segures.

Curiositats “NOTICIES”:

"Roba de bebè antidermatitis"

Dertmatex és el nou teixit de roba per a bebè que prevé la dermatitis atròpica i al•lèrgica. El teixit d'aquesta roba de bebè, està disponible en farmàcies, està fabricat amb 95% de fibra de proteïnes de soja, els aminoàcids de la qual estimulen la producció de col•lagen i el manteniment de la humitat natural de la pell del bebè, evita la acumulació de sudoració. Així mateix, permeten una millor oxigenació del cos, el que ajuda a remoure les toxines del cos.

"Roba per a bebès antigermens" ( amb plata incorporada)
Els Bacteris, àcars i fongs viuen en la nostra roba, adoren la humitat i la temperatura que li proporciona a la tela el nostre cos i provoquen infeccions i al•lèrgies. Han creat roba interior anti microbis que té plata incorporada en els seus teixits que evita l'aparició d'aquests microorganismes.

"La moda infantil cada vegada adquireix major importància, el perill de les marques"
La publicitat influeix perquè un nen vulgui vestir-se exclusivament de marca, però influeixen més els pares. Els nens volen assemblar-se més als seus pares i els seus pares volen que els nens se semblin més a ells i si aquests utilitzen marques per a vestir. Per altre banda, alguns productes de marca han estat confeccionades per nens que viuen en països tercermundistes.


Consells per la roba dels nens
1. Teixits naturals: Cotó 100% natural, és transpirable, mante la temperatura corporal del nadó.
2. Evitar les fibres sintètiques o la llana : Provocar picor en la pell també evitar els botons automàtics perquè provocar al•lèrgies.
3. Tallar les etiquetes per evitar rascades.
4. Evitar pantalons amb cremalleres i botons.
5. Els mitjons que no siguin petits ni grans per que lis poden fer mal al peu.
6. La roba ha de ser ample i lleugera per permetre llibertat de moviment.
7. La roba més còmoda és la que s’obra completament. Els colls de la roba que sigui amplis.

Cuidar les seves peces de roba
Una peça en la qual quedin restes de detergent pot produir-li reaccions al•lèrgiques o irritacions.
És important canviar de roba tantes vegades com sigui necessari, deixar-lo molt de temps amb la mateixa roba pot produir dermatitis
Recomanacions per al seu rentat:
• No barrejar la seva roba amb la de tota la família.
• Rentar les seves peces de roba amb un sabó per a roba delicada.
• No posar substàncies blanquejants (lleixiu) perquè aquets productes irriten la pell.
• Per netejar be les restes d’aliments i femtes, rentar primer amb sabó, afegir vinagre a l’aigua a l’últim repassat. Així quedarà net i no irritarà la pell del teu petit.


Vídeo:



y el de la dermatitis??
http://caracoltv.com/noticias/salud/video152721-reconocer-alergias-la-piel

Joc:
http://www.juegosvestir.org/juegos/guarderia.html

Atencions específiques

PREGUNTES HABITUALS PER LA CURA DEL CABELL DEL NADÓ

Amb quin xampú rento el cabell del meu fill?
Els xampús infantils són la millor opció i els més indicats perquè posseeixen una composició més suau i concentracions més baixes de colorants i fragàncies que els xampús pels adults, i això redueix les al•lèrgies al cuir cabellut dels nens.
La principal norma bàsica és utilitzar un xampú neutre, llevat que el pediatra hagi indicat un altre producte si el nen pateix qualsevol anomalia en el cuir cabellut (per exemple, les èczemes). Si el sabó amb el qual el banyes és neutre, també es pot utilitzar per rentar-li els cabells tots els dies sense problemes.

Quantes vegades?
Una aplicació del xampú és suficient. No li apliqui més vegades el xampú perquè ells difícilment tenen excès de greix com els adults. La segona aplicació, pot produir-los resequedat.

Per què és important pentinar el cabell dels bebès?
És important pentinar els cabells dels nadons per evitar la crosta làctia i els granets.

Per què es produeix la crosta làctia en el cuir cabellut del meu nadó?
Per les hormones que el nadó rep de la seva mare cap a finals de l'embaràs, perquè estimulen en excés les glàndules sebàcies del bebè, i això dóna com a resultat que es formi la crosta làctia.
La crosta làctia no només apareix al cuir cabellut, sinó que també pot trobar-se en les parpelles i prop del nas. No és contagiosa i pot aparèixer fins els 3 anys.

Com podem evitar la crosta làctia?
Rentant diàriament el cabell del bebè, amb molta cura i delicadesa utilitzant un sabó de glicerina; i pentinar-los amb molt de compte fent servir un raspall tou.

Font: www.cabecitas.com


LA BOCA

Ja és hora de treure's de la ment la idea que les càries són un problema normal i amb el qual es pot conviure. Fa prou temps que els odontòlegs estan concentrats en prevenir i educar a la població respecte a aquesta malaltia infecciosa.
Alguna cosa s'ha aconseguit, però encara existeix molt de camí per recórrer i el més complex de tot és que la solució definitiva està a les mans de la pròpia persona i el seu entorn familiar, sobretot en l’educació a casa.
La prevenció de càries en els nens ha de realitzar-se des de l'erupció de les primeres dents. És molt important la prevenció des de l' inici de la dentició, independentment del calci que consumeixin amb la dieta.
Les taquetes blanques a les dents són el primer estadi de la càries. La primera visita a l'odontòleg és prop dels 2 anys on molts realitzen topicacions amb fluor.



http://www.youtube.com/WATCH?V=03K7C3Zunr4



LES UNGLES


És una feina complicada, de vegades costa de distingir les fines ungles que estan molt enganxades als dits, a més a més el nen no controla els seus moviments, i li resultarà costós mantenir-li les mans o els peus quiets. O senzillament, perquè el subconscient, li crea una imatge que li pots fer mal, i els reflexos no els controlen, i al fer força ell exercirà la mateixa.
S'han d'utilitzar tisores o talla ungles especials per a nens petits, amb puntes arrodonides, a més a més de les llimes especials, per deixar-les regulars i que no comportin perill.

El millor moment per tallar-se-les és després del bany, perquè estaran més toves i ell estarà més relaxat, o quan estigui adormit, netejant-li ; després les mans o els peus amb una gasa.
Les ungles dels nens creixen amb rapidesa, les de les mans es recomana tallar-les una vegada la setmana, en canvi les dels peus creixen més lentament, per la qual cosa es poden tallar una vegada el mes o cada dos mesos, segons el creixement que observem en les seves ungles.
També s'ha d'observar el color de les ungles, el color normal és rosat i potser es percebi el semicercle blanc en la seva base, si denotes un altre to en el color de les ungles del teu fill, si veus que una ungla se li clava a la pell o signes d'infecció, consulta immediatament amb el pediatra.
A partir de l'any quan té més contacte directe amb objectes, el terra , el parc, gairebé sempre les ungles estaran més brutes, i molt més si les té molt llargues, no deixis que això passi, sempre porta amb tu tovalloles humides, i neteja contínuament. Si se les fica a la boca brutes, pot contreure malalties i són d'aspecte poc higiènic.

http://guiadecuidados.cuidadoinfantil.net/tu-hijo-y-sus-unascuidado-e-higiene.html



ATENCIÓ A LA HIGIENE NASAL EN ELS NENS

La higiene del nas facilita la respiració:

Perquè els nens respiren únicament pel nas, fins una certa edat, és molt important que les seves fosses nasals no estiguin obstruïdes, per descongestionar el nas, no s'han d'usar bastonets, ja que poden empènyer la mucositat cap a dins i empitjorar la infecció.
Quan té abundants mocs, o quan li costa de respirar, se li han d'administrar unes gotes de sèrum fisiològic, en cada fossa nasal i aspirar amb molt de compte, les mucositats amb una pera de goma o una xuclador especial per a aquest ús, ja que el nen li costa, fins a una certa edat expulsar per si sol, encara no té la capacitat de netejar-se el nas, està operació és força molesta, però necessària, per poder respirar millor.
Per això és millor realitzar-la quan estigui relaxat, un moment perfecte és després del bany, quan la mucositat estigui remollida El nas intervé en la respiració, condicionant l'aire perquè arribi als pulmons amb la temperatura i humitat adequades i lliure de partícules estranyes. Per fer-ho és necessària la producció de moc que serveixi com a lubrificant i filtre per a l'aire. La seva neteja consisteix en eliminar l’excés de moc amb freqüència, diverses vegades al dia, i amb ell, les partícules i microorganismes filtrats.

Congestió nasal:
Si succeeix en general per la nit, és provable que la congestió nasal succeeixi per l'ambient on dorm el petitó, la causa d'això pot ser que algú fumi a casa, l'habitació no estigui ben ventilada o ruixar ambientadors.
Per ajudar que el petitó no tingui congestió nasal és necessària eliminar qualsevol factor que pugui estar causant-lo, és bo també realitzar l’acondiciament nasal amb una gasa i una mica d'aigua a la part externa de la fossa nasal, això ho has de fer així el nen no tingui congestió, d'aquesta manera mantindràs la seva higiene.
La congestió sovint és pitjor quan la persona està al llit, per la qual cosa s'aconsella de mantenir-se dret o almenys mantenir el cap elevat. Això és especialment útil per als nens petits.


ELS ULLS

Conjuntivitis

http://www.youtube.com/WATCH?V=d-l5e3Hgu0a

http://www.citytv.com.co/videos/1653/conjuntivitis-un-mal-que-afecta-a-ninos-y-adultos

El bany

El bany és una activitat bàsica que s’ha de fer a casa i rarament en l’escola infantil. Si que serà responsabilitat de l’educador, però en centres d’atenció a la infància, residències o centres d’acollida.

El bany ha de ser un hàbit de cada dia, serà fonamental per a que estigui net ja que serà adequat contra possibles infeccions o irritacions de la pell.
Amés la pell del nadó és molt fina i sensible i és una barrera eficaç contra el agents externs. A més no té prou greix i suor, amb la qual cosa l’epidermis i la pel•lícula protectora de la pell no estan prou lubricades.
Per a que l’activitat del bany sigui rutinària sempre haurà de ser a la mateixa hora. En cas que sigui inquiet s’haurà de banyar-lo a al nit, perquè un bany l’ajudarà a dormir.

Abans de banyar-lo, convé, caldejar l’habitació a una temperatura adequada (21-24 ºC per nadons i 20-22 ºC a partir de 6 setmanes).
Desprès cal prepara la banyera a una temperatura tèbia , entre 32-36ºC sense superar els 37ºC que és la temperatura corporal.
Com s’ha d’agafar al nen? De manera que amb un sol braç li agafem el cap, el clatell i les espatlles. Amb l’altra mà l’hem de netejar i sempre serà de cap a peus, ajudant-nos d’ una esponja o amb les mans.
Recomanació: encara que els sabons són suaus i espacials per als nens no cal abusar-ne d’ells i no utilitzar-lo tots els dies.

El bany no ha de durar més de tres o quatre minuts. En acabar hem d’aixecar-lo poc a poc, perquè no tingui vertigen, i tapar-lo ràpidament, sobretot el cap que es per on perden més calor. S’haurà d’eixugar molt bé per evitar que se li enceti la pell i prevenir els fongs. Tan bon punt estigui eixut cal aplicar-li una crema hidratant infantil i tot seguit el vestirem per a que no agafi fred.
El bany apart de ser higiene és un moment de plaer que afavoreix la comunicació afectiva i li transmet una sensació tranquil•litzadora, de benestar i de seguretat. Això fa que el bany sigui un dels moments més agradables del dia.

NETEJA DE LA PELL

La pell és una de les primeres barreres de l’organisme per defensar-se de les agressions del medi. S’hi troba el sentit del tacte.
La pell del nounat és molt fàcil i està madurant fins als 8 a 9 anys.
Per rentar el cos de l’infant l’ideal és aigua i sabons neutres o cremes. Netegen l’epidermis de substàncies estranyes o perjudicials.

S’han de recomanar l’ús de productes que no siguin agressius i que no alterin el pH de la pell ni la producció de greixos que tenen la funció de protegir l’epidermis i el cuir cabellut.

El bany diari és la manera més importat per a garantir la higiene de la pell.
Quan l’infant comenci a mantenir-se assegut, el bany és converteix en un moment de joc i es pot aprofitat per donar-li una esponja i incentivar-lo per a que es vagi rentant tot sol.
Cal extremar les precaucions i no deixar-lo sol a la banyera ni un moment, ja que pot relliscar o ofegar-se.

Als 4 anys ja tenen estabilitat motora i l’activitat del bany es pot transformar en dutxa. Un cop assimilades les normes bàsiques podrà dutxar-se sol. Se l’ha de continuar vigilant i necessitarà la col•laboració de la persona adulta.
Independentment els nens i nenes han de rentar-se les mans i la cara cada matí.

BANY INFANTIL

L’hora del bany ha de ser un moment de plaer per als més petits, i no un mal son.
A l’hora d’ensabonar al nadó o al nen és millor utilitzar les pròpies mans o, en defecte, optar per una esponja de cotó què després puguis netejar-la a la rentadora. L’esponja no es recomanable ni per al cos ni per al culet ja que per molt que la rentis, mai estaràs segura de què els gèrmens no s’hagin eliminat.


La millor forma d’ensenyar la higiene als petits és fer-ho mitjançant l’exemple, és a dir, que et vegin banyant-te a tu.

Assegurat de que el teu fill es renti les mans després d’anar al lavabo, i no t’oblidis de col•locar un tamboret en el lavabo per a què ell pugui utilitzar l’aixeta més còmodament.

HÀBITS D’HIGIENE I NETEJA A LA INFÀNCIA.

Neteja sí, però no massa!

L’asèpsia total no existeix. Eliminar tots els gèrmens que envolten la vida dels nadons i nens pot convertir-se una saludable costum en una terrible obsessió.

La higiene i els nadons.
Mantenir la higiene és important, no solament per a prevenir infeccions i/o inflamacions o inclús malalties, com també per a què ens sentim més segurs de nosaltres mateixos. Contribueix positivament en el nostre ingrés en la vida social, fent que la resta vulgui estar al nostre costat.

Als nens els hi encanta embrutar-se. El que no els agrada gens és netejar-se, banyar-se o rentar-se el cabell.
Punt de vista dels nens: el bany els resta temps per a seguir jugant.
A més, al començament l’aigua està massa calenta i després massa freda. I, el sabó ataca els ulls, eixugar-se el cabell amb una tovallola és una tortura que mareja, i ni parlem del desenredat. A que vist així no és tant gratificant com pensàvem?


La banyera: poca aigua i molta diversió.

- Un lloc per estar en companyia.
- Una zona per jugar a ser grans.
- Un lloc segur. Se sentiran més segurs si l’aigua no els arriba més amunt del melic i es banyen asseguts.
- Un espai per a l’acció. A la banyera es pot salpicar, cantar, passar les pagines d’aquells llibres de bany tan colorits o jugar a fer pompes de sabó.
- Deixar que el petit gaudeixi d’uns minuts fent el que vulgui convertirà l’hora del bany en l’hora de la diversió.
- Després del bany li encantarà rebre un suau massatge amb una mica de crema hidratant o oli corporal.


TRUC: reciclar l’aigua del bany del nadó.
Si tens un canviador amb banyera inclosa, l’aigua que s’utilitzi per banyar al nen pot ser reciclada i aprofitada per no tirar de la cadena del lavabo. D’aquesta manera s’estalvia aigua i no fem soroll a les nits mentre dorm el nen.


En aquest vídeo pots veure un exemple de l’hora del bany.

Higiene dental

És molt important introduir el raspall de dents aviat per adaptar-lo com a hàbit en la salut dental dels infants.
Es recomana començar a raspallar-se les dents a partir del 18 mesos.
Els infants i els adults han de rapallar-se les dents després de cada àpat i sobretot abans d’anar-se a dormir ja que és per la nit quan els bacteris proliferen més.
L’aprenentatge i l’adquisició d’aquests d’hàbits és donen en l’escola per dues raons:
- Perquè a casa no ho tenen assumit ja que creuen els familiars que els nens són massa petits i encara tenen les dents de llet.
- En segon lloc, perquè com dinen a la escola, poden aprofitar aquest moment per a introduir aquest hàbit.

Cal insistir, en els aspectes higiènics i saludables d'aquest hàbit i ensenyar com fer-ho.
Els adults els hi em d'ensenyar amb els següents passos:
• Posar la pasta al raspall.
• Raspallar-se les dents correctament, des de les genives cap a les dents, de dalt a baix.
• Ensenyar a glopejar
• Netejar i desar el raspall (convé canviar-ho periòdicament).

És convenient que el raspall dels infants sigui petit, adaptat a les seves dents.
Els infants requereixen unes tècniques més senzilles, moviments petits i circulars i convé estar presents per a supervisar als infants ja que a vegades s’empassen el dentífric.
Finalment, cal tenir en compte dos aspectes preventius molt importants, anar al dentista regularment i establir uns hàbits de neteja després de la ingesta de llaminadures.

HIGIENE DENTAL.

PARTS DE LES DENTS .

1. l’externa o corona.
2. la interna o arrel, (és a l’interior de l’os de la mandíbula.)
3. l’esmalt és la capa més externa.


HÀBITS D’HIGIENE.




• És molt important introduir el raspall de dents aviat per adaptar-lo com a hàbit en la salut dental dels infants.
• Es recomana començar a raspallar-se les dents a partir del 18 mesos, i com a mínim dos cops als dia a partir dels 6 anys.
• El raspall ha de ser individual i cal canviar-ho cada 3 mesos.
• Els infants i els adults han de raspallar-se les dents després de cada àpat i sobretot abans d’anar-se a dormir ja que és per la nit quan els bacteris proliferen més.
• L’aprenentatge i l’adquisició d’aquests d’hàbits és donen en l’escola per dues raons:
o Perquè els familiars pensen que els nens són massa petits i encara tenen les dents de llet.
o En segon lloc, perquè com dinen a la escola, poden aprofitar aquest moment per a introduir aquest hàbit.
Cal insistir, en els aspectes higiènics i saludables d'aquest hàbit i ensenyar com fer-ho.
Una dent malalta pot perjudicar a totes les dents ja que s’escampen escampar a través dels vasos sanguinis .Aquestes complicacions poden afectar tot l’organisme.


PROCEDIMENTS:

Els adults els hi em d'ensenyar amb els següents passos:
• Posar la pasta al raspall ( quantitat semblant a un pèsol)
• Raspallar-se les dents correctament, des de les genives cap a les dents, de dalt a baix.
• Ensenyar a glopejar.
• Netejar i desar el raspall (convé canviar-ho periòdicament).
És convenient que el raspall dels infants sigui petit, suau i amb el mànec llarg per arribar a les dents, amb la punta arrodonida per no fer mal a les genives.
Els infants requereixen unes tècniques més senzilles, moviments petits i circulars i convé estar presents per a supervisar als infants ja que a vegades s’empassen el dentífric.
Finalment, cal tenir en compte dos aspectes preventius molt importants, anar al dentista regularment i establir uns hàbits de neteja després de la ingesta de llaminadures.
Per a enfortir la dent podem utilitzar fluors com a mínim 2 cops al dia i en casos de malalties ja s’utilitzarà la medicació i el tractament per a la patologia corresponent per preinscripció mèdica.


CAUSES D’UNA MALA HIGIENE













La càries dental: és una malaltia provocada per bacteris que, utilitzant el sucre dels aliments, produeixen un àcid que desmineralitza l’estructura de la dent fins a provocar-ne la destrucció.
Els bacteris poden ser bé per aliments o per la saliva i constitució de cada persona.



La malaltia periodontal: és una malaltia que afecta les genives.
En primer lloc, es produeix la inflamació i el sagnat de les genives (gingivitis).
Si la malaltia no es controla, es pot iniciar un procés de pèrdua de l’os de subjecció de les dents (periodontitis), on les dents es mouen i es poden arribar a perdre.
Per evitar-ho, cal mantenir una excel•lent higiene bucal i evitar el consum de tabac.

El càncer oral: pot ser causat per el mala nutrició, tabaquisme, el alcoholisme, i el virus del papiloma humà.


Bibliografía;

http://www.farmaceuticonline.com/familia/familia_higiene.html
http://www.ioa.es/cat/consejos-dentales/75.html
http://www.ajvilafranca.es/html/salut/infancia/salut/higienedental.html

http://www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/bocaidents

Vídeos de campañas:

http://www.youtube.com/watch?v=bmhF_u-kReM&feature=fvw
http://www.youtube.com/watch?v=oQJeZsGpUFs&feature=related

Els cabells

S’aconsella rentar-se els cabells 2-3 vegades/setmana, segons les necessitats personals. Als nens se’ls ha d’incentivar a rentar-se els cabells, per això podríem utilitzar els xampús infantils que no piquen als ulls. Per rentar els cabells, freguem l’arrel suaument i poc a poca amb la punta dels dits. I després els esbandim molt bé. El fet de pentinar-se també ajuda a adquirir hàbits d’higiene, a part de ser una qüestió estètica. Per tant cal afavorir l’adopció de pentinat que es puguin fer els nens sols. Respecte al tallat hem d’evitar els serrells i els cabells massa llargs per evitar les males posicions dels nens. Cal tenir en compte les irritacions que es produeixen al

clatell per culpa de la suor que provoca els cabells llargs. Un dels problemes que provoca una mala higiene en els cabells és la Pediculosi (infestació de polls).

Què és la pediculosis?

És una infecció de polls, uns isectes diminuts d'un color grisenc o vermellenc.
S'alimenten de sang humana i, quan piquen, causen una picor intensa, per
la quan cosa poden arribar a produir lesions de resultes de gratar-se la zona
afectada, com ara erosions i crostes al cuir cabellut.

Simptomes:

El simptome més clar és la picor en el cabell i també de vegades en la regió occipital o sobre les orelles.

Video d'un anunci on ens ofereix una solució contra la pediculosis.

http://http//www.youtube.com/watch?v=8cgOtOXEm10&feature=PlayList&p=71D4C74D506835DD&playnext=1&playnext_from=PL&index=5

Nutrició des de dins:

L'alimentació del cabell prové de la sang, pel que una dieta equilibrada en nutrients és la base d'una bona salut capil·lar.

· L'alimentació desenvolupa un paper fonamental en el cuidat de qualsevol tipus de cabell.

· Begui molta aigua. Entre dos i tres litres diaris.

· Els oligoelements desenvolupen un paper fonamental en la formació del pèl. S’ingereix amb els vegetals les verdures, les llegums i els complexes vitamínics.

· Consumeixi fruites i verdures, aliments rics en zinc i magnesi, i amb vitamines B5 I B6, indispensables per enfortir el cabell.

· Eviti el consum de cafè, tabac i alcohol. Contrauen els basos sanguinis del cuir cabellut i disminueixen el seu suport sanguini i per tant la seva nutrició.

NOTÍCIES:

Notícia sobre una píldora contra la pediculosis:


Un estudi publicat en la revista 'New England Journal of Medicine', ha afirmat que un medicament d'administració oral anomenat 'ivermecit' és més efectiu en l'eliminació de la pediculosis que el tractament normal amb crema.


Aquesta investigació va determinar que el 95% dels nens/es tractats amb aquesta píldora no tenien polls dos setmanes després de adimintrar-li's el medicament, en comparació amb el 85% dels que van aplicar la crema.


És una que només cal aplicar en els casos que s'hagi comprovat que els insectes hagin desenvolupat resistència a la crema.

Notícia sobre la pediculosis infantil, i com actuar-hi:

GUIA PRÀCTICA CONTRA ELS POLLS


Les èpoques de calor són propícies perquè apareguin els tan odiats polls. Així com al començament de l'any escolar, quan comencen els dies càlids de primavera, ens tornem a trobar cara a cara amb la pediculosis, o la infestació per polls. Avui dia existeixen tot tipus de tractaments.

MANTENIR LA CALMA I EL SENTIT COMÚ


Hi ha pares que es desesperen a l'assabentar-se que el seu nen té polls. És important saber que la infestació per polls no té gens que veure amb una higiene deficient, amb el llarg del pèl, amb el pentinat ni és una malaltia. Tampoc és necessari rapar ni tallar el pèl dels nens, i de cap manera utilitzar productes que poden resultar tòxics o perillosos com la gasolina o el lleixiu.

CONÈIXER I RECONÈIXER L’ENEMIC


Els polls són paràsits que s'alimenten de sang humana i necessiten la calor del cos per a viure. Medeixen entre 2 i 3 cm, són allargats, no tenen ales, tenen 6 potes (2 en el cap) i el seu color és marró grisenc. AL succionar la sang injecta una toxina que provoca picor al cap. Viuen al voltant de 30 dies al cap, però com a molt,2 dies fora d'ell. Cada poll femella pot arribar a posar 200 ous al llarg de la seva vida, que són el que coneixem com liendres. Són de color marró clar i quan estan vius s'allotgen a menys de mig centímetre de l'arrel del pèl. Els polls es transmeten de persona a persona, per contacte directe dels caps. També a través de pintes, coixins, capells, cues, etc.

Eliminar els polls i les liendres


Quan detectem un poll al cap dels nostres fills hem d'aplicar algun tipus de tractament. Però aquests productes no són tan eficaços. De fet, s'estima que un 80% de la població de polls s'ha tornat resistent a aquests insecticides. És a dir, que els polls sobreviuen a la seva aplicació fent que els pares ens gastem uns bons diners en comprar-los i serveixin per a poc, o per res.

Existeix un producte que venen a les farmàcies amb oli de coco i anís que té una forta olor i s'aplica a manera de spray sobre el cap del nen. El vinagre, ha de ser de poma, és un clàssic per a combatre els polls. També es recomana com molt efectiu un tractament amb oli per a bebès. És que una de les millors formes de combatre'ls és revisar amb freqüència el cap, especialment en les èpoques de l'any més actives, mirant bé en la zona del clatell i darrere de les orelles, els llocs preferits pels polls. Una inversió segura és comprar una bona pinta fi de dents metàl•liques, coneguts com liendreras. Una vegada eliminats del cap cal llevar-los d'altres llocs on poden sobreviure un o dos dies. Cal rentar amb aigua calenta la roba de llit, llençols, fundes de coixins, coixins, tovalloles i roba amb la qual que hagin pogut tenir contacte els polls. Els peluixos poden ser un d'ells, així que el convenient és rentar-los o bé col•locar-los dintre d'una borsa i deixar-los allí durant 10 dies.

PREVENIR


Una vegada que hem aplicat un tractament per a matar els polls hem de ser molt cautelosos amb la prevenció doncs sinó en pocs dies tornaran a aparèixer els indesitjats bichets. Quan ja no hi ha rastres de polls ni liendres al cap, igualment és convenient revisar i passar la pinta almenys una vegada per setmana. El més aconsellable és rentar el pèl, aplicar abundant crema d'esbandida per a facilitar la tasca i passar la pinta a consciència insistint en les zones més conflictives del cap. En les nenes cal evitar que vagin al col•legi amb el pèl solt doncs això facilita el contagi. Cada nen ha de tenir la seva pròpia tovallola, el seu propi raspall i els seus propis accessoris de pèl.


CUANT TORNAR A L’ESCOLA


Avui dia els tractaments eliminen els polls en el mateix dia, sempre que nosaltres passem la pinta fina per a acabar amb qualsevol poll o liendre que hagi pogut quedar viu. Cada col•legi té les seves pròpies normes d'actuació davant l'aparició d'algun cas de pediculosis. El que hem de fer com pares és procurar que el nen torni al col•legi net de polls, repetir el tractament als 7/10 dies i actuar de forma preventiva passant la pinta fina amb certa freqüència.



REMEIS CASOLANS CONTRA LA PEDICULOSI


A la volta al col•legi, també els polls comencen el curs escolar. La pediculosi és un clàssic en aquesta època.
Els caps dels nens s’omplen de polls, i els pares s’omplen de preocupació per com poder eliminar els polls indesitjables del cap dels seus nens.
Donat que el polls són cada cop mes resistents als pesticides, l’ús de remeis naturals és una bona alternativa tant com a tractament i també com a prevenció.
Existeixen productes a base de compostos naturals com els olis de nou de coco, l’anís que al entarà en les vies respiratòries dels polls acaben morint d’asfíxia i de deshidratació.
Un clàssic contra els polls és el vinagre de poma, una solució casolana que encara segueix donant resultats. Aquesta s’aplica damunt del cabell sec amb una barreja d’aigua calenta a parts iguals. Es deixa actuar durant dos hores amb un casquet i després es passarà aigua (s’aclararà). Això és bo realitzar-ho dos vegades a la setmana durant un mes.
Com a prevenció també es pot col•locar en el xampú unes gotetes d’arbre de té que es venen en el herbolaris. Unes gotes d’infusió de fulla d’eucaliptus o de llorer durant 15 minuts a la que se li posa un suc de llimona.
Per últim una altra bona suggerència es aplicar abundant acondicionador després de rentar el cap del nen perquè així poder passar la pinta fina com més facilitat i així poder fer una bona revisió i arrastrar més fàcilment els polls i els ous.
A tot això no cal dir que per combatre la pediculosi no s’ha d’aplicar al cap del nen ningun tipus de insecticida, detergent d’un domèstic ni cap producte químics que pugui contenir un gran risc de toxicitat.

Ungles de mans i peus

En les ungles és on es retén amb facilitat la brutícia, i els infants tenen la tendència de a posar-se les mans a la boca, per això és necessari que els nens/es tinguin les ungles curtes i netes, ja que és un transmissor de gèrmens i contribueixen a la programació d’infeccions gastrointestinals.
Els pares i educadors han de crear un hàbit de higiene des de que els nens són ben petits, a través de rutines i mitjançant programes educatius per a que els infants
adquireixin aquest hàbit i es donin compte de la importància que té rentar-se les mans abans d’anar a menjar.





Per netejar-les, a més de l’aigua i sabó, és recomanable fer servir un raspall. Les ungles s’han de tallar freqüentment, les de les mans de forma arrodonida i les dels peus rectes per no provocar ungles encarnades.


ALTERACIO RELACIONADA AMB LA DEFICIÈNCIA EN LA HIGIENE ONICOFÀGIA

L’onicofàgia és un hàbit que consisteix en rosegar-se les ungles. La majoria dels casos es dóna en nens de 3 a 5 anys.

Les causes poden ser:

1. Causes psicològiques:

• Estat obsessió, compulsivitat, agressivitat, ansietat, angoixa, estrés.

2. Causes psicosomàtiques:

• Actituds negatives i influència emocional: els més significatius són la timidesa i la baixa autoestima i d’altres que també influencien són canvis dramàtics en les unitats familiars, diputes domestiques, separació dels pares, maltractaments...

3. Per imitació dels adults o progenitors.

Conseqüències:

• Ferides als dits, als llavis i a les genives.
• Desgast prematur dels incisius centrals superiors.
• Estèticament les mans tenen un aspecte desagradable.
• Inflamació o elevació dels laterals.
• Formació de berrugues.
• Provoca hemorràgies, pèrdua de les tires unguials i de tota la ungla.
• Desperfectes en les cutícules i padrastres.
• En els casos més greus es produeix deteriorament de la placa unguial i es formen cicatrius locals amb distròfia en l’ungla i anomalies en la matriu.
• Inflamació si són ingerides en la faringe.
• En cas d’aspiració pot provocar complicacions en els teixits pulmonars.

Mesures per tractar el trastorn:

• Un especialista ja sigui un metge o psicòleg.
• Utilitzar productes per no rosegar-se les ungles com els olis vegetals naturals amb gust desagradable, els esmalts, etc.
• Utilitzar objectes coma barrera física com els guants.
• La família o els educadors/es reforçant positivament al nen/a.

NOTICIES RELACIONADES:
1. Enllaç Globedia
2. Enllaç Cuidados de un recién nacidos
3. Enllaç Cuidando los dientes de nuestros hijos

El calçat

Consideracions sobre el calçat:

El peu es especialment un òrgan tàctil. Gràcies al peu el nadó rep uns estímuls quan hi ha un contacte amb l’exterior. Per tant és un error usar calçats que evitin aquest intercanvi d’informació.
Funcions: es fa servir de base de sustentació, es a dir, contactar amb el terra i mantenir l’equilibri. Per al desplaçament , per la capacitat de reaccionar i evitar caigudes gràcies a la informació que arriba al cervell.
Fins als 6 anys el peu no es com el de la persona adulta. Al principi la planta es plana i el pont no s’ha desenvolupat i té una gran flexibilitat. A aquestes edats els peus creixen molt ràpid (uns 3 cm l’any). Tat això s’ha de tenir en compte a l’hora d’escollir un calçat adequat, es a dir, que no perjudiqui el creixement del peu i el seu desenvolupament.

Com han de ser les sabates?

Les sabates han de ser adequades a la grandària del peu i s’hi han d’adaptar a la perfecció, quedant ben subjectes per taló i deixant mobilitat als dits. La sola ha de ser flexible per permetre que el peu pugui fer el moviment de torsió i els moviments de flexió dels dits.

El material varia segons l’edat:
- Quan comença l’infant a caminar, la sola ha de tenir consistència, no ha de pesar i ha de tenir flexibilitat i un gruix d’uns 3mm.
- A l’edat escolar, es recomana la sola de cuir amb doble sola a part del taló i a la de l’avantpeu.

Les sabates no han de reduir la capacitat de moviment del peu i han de ser fàcils de posar i treure. Les sabates han de permetre una obertura àmplia.
El tancament evita que el peu rellisqui cap endavant.
El sistema de velcro es recomana per als menors de 3 anys. És important que les sabates siguin de materials transpirables i es facin servir mitjons. Per mantenir la higiene del calçat, convé netejar, raspallar i airejar les sabates amb regularitat. Un bon calçat ha de ser confortable.

La forma de caminar del nen va evolucionant de forma paral·lela al seu creixement i al desenvolupament del seu sistema nerviós i múscul-esquelétic. Al principi es tracta d'una marxa irregular molt diferent a la dels adults, "caminen com patitos", caracteritzada pels problemes del nen per a mantenir l'equilibri.

CONSELLS BÀSICS PER AL CORRECTE ÚS DEL CALÇAT :

• Rentat diari i bon assecat dels peus.
• Mitjons de fibres naturals, cotó, fil, llana i canvi diari.
• Calçat de pell natural, folro sense costures i pell transpirable.
• Suficientment ampli.
• Sujecció al peu pel empeine.
• Deixar lliure l'articulació del peu.
• Contraforts rígids.
• Pis antilliscant.
• Calçat adequat per a cada etapa del creixement del nen (bressol, gatejo, camina)
• L'ús continuat de sabatilles esportives produïx lesions. Solament indicades per a l'esport.

PROBLEMES QUE COMPORTA EL MAL ÚS DEL CALÇAT:

• Hipersudoració , fongs, peu d'atleta, butllofes, deformacions peu pla, valc, galindons, altres.

RECOMANACIONS:

• Usar sabata de qualitat amb pells naturals.

• Primera visita a l'especialista als tres anys d'edat del nen.
  
  

  http://www.calzadosbebe.com/noticias/6/CONSEJOS+BASICOS+PARA+EL+CORRECTO+USO+DEL+CALZADO

  
  CANVI/REVISIÓ del calçat dels nens/es:
  
  
  

Pistes per a conèixer si s'han de canviar les sabates:

• El peu ha deformat clarament les sabates.
• En la pell del nen apareixen àrees d'irritació, butllofes, etc.
• La part més ampla del peu es comprimeix amb la part superior del calçat.
• A l'interior de la sabata, la zona dels dits està clarament desgastada.
  
  
  
  LA SOLA
  
  La sola és la superfície de contacte amb el sòl i d'ella depenen moltes de les prestacions del calçat.
  De la sola hem de tenir en compte el seu dibuix que ha de millorar l'agarri en situacions lliscants.
  La sabata ha de proporcionar suficient agarri, tant en sec com en mullat, i proporcionar seguretat i aplom en qualsevol circumstància quotidiana del nen.
  
  
  
  TIPUS DE CALÇAT SEGONS EL DESENVOLUPAMENT INFANTIL
  
  Com hem vist fins a ara, al llarg del procés de creixement del nen existeixen diverses etapes. Les diferències entre elles obliguen a dissenyar calçats específics que responguin a totes les necessitats.
  
  
  
  
  
  
  
  
  DEU PASSOS BÀSICS A SEGUIR EN LA SELECCIÓ DEL CALÇAT:
  
  
  
  1. Tingui sempre present que el peu del nen s'està formant i, per tant, és vulnerable a qualsevol error comès al seleccionar el calçat o l'ajustament.
     
     
  2. Prengui's el seu temps. Faci's amic del nen.
     
     
  3. Pregunti als pares aquells aspectes que tractats en aquesta guia, determinen l'etapa de desenvolupament en la qual es troba el nen i les característiques del calçat que li correspon.
     
     
  4. Seleccioni la talla adequada segons els criteris explicats.
     
     
  5. Llegeixi l'etiqueta del fabricant. La informació allí continguda li serà molt útil.
     
     
  6. Vigili les diferents característiques del calçat. Ha de ser lleuger, flexible, estable i facilitar els moviments del peu.
     
     
  7. Miri el dibuix de la sola i pensi en l'etapa de creixement del nen.
     
     
  8. És hora de considerar el material de la del darrere, tant de la sola com de la plantilla. Han de ser tous, però no a l'excés, per a esmorteir les forces d'impacte.
     
     
  9. Revisi l'acabat interior; si existeixen costures i reforços mal acabats o mal amatents, aquests poden ser molt problemàtics.
     
     
  10. Tingui en compte l'època de l'any i pensi en la suor, el fred i la calor dels peus.
      
      
      
      
      http://libreria.ibv.org/AdaptingSystem/Intercambio/AdaptingShop/docs/d36YJ.pdf